Museu de la xocolata, la història dolça de la gastronomia basca
La història d'un ofici, el de confiter.
Un museu que compta la tradició familiar unida al dolç
Rafa Gorrotxategi ens mostra en el seu museu de la xocolata una àmplia col·lecció de xocolateres procedents d’Amèrica i Europa, molinets de fusta, jícaras de porcellana i mostacheras.
Morters, grans molins i molinets, torradores, tahonas i refinadores, motlles, balances i altres utensilis de col·leccions privades o que ha anat adquirint Rafa Gorrotxategi al llarg dels últims trenta anys.
Rafa Gorrotxategi
Rafa Gorrotxategi és la tercera generació de la Família Gorrotxategi. Va treballar amb el seu pare José Mari Gorrotxategi i es va formar en confiteries de gran prestigi, entre les quals es troben tres de les millors del món en Pastisseria i Xocolateria: Antonio Escribá (El Mag de la Xocolata) a Barcelona, Robert Linxe de la Maison du Chocolat en Paris i Pastisseria Totel de Paco Torreblanca a Elda (Alacant).
Un museo lleno de curiosidades
Enamorat de la xocolata i de la seva història, durant més de 30 anys ha anat adquirint una espectacular col·lecció d’estris, que ara ens mostra en el seu museu de la xocolata.
El Museu
Aquest fabulós museu ofereix un recorregut per l’evolució històrica de l’elaboració de la xocolata. Una història que compta amb més de cinc segles de vida. Durant la visita es poden descobrir metates i tota classe d’eines primitives, algunes d’elles precolombines.
Com a racó especial, destaca l’obrador recondicionat de Juan Ignacio Garmendia, un dels primers obradors elèctrics que va haver-hi al País Basc. La visita finalitza amb el visionat del documental ‘Txokolatea’ en un espai annex al museu on s’imparteixen tallers, tastos i degustacions de xocolata.
Zona de cereria
Abans que arribés el cacau a la nostra terra, l’ofici que després va passar a ser de confiter-xocolater, era el de cerero i el treball consistia a fer espelmes amb la cera dels ruscos.
En tots els caserius hi havia ruscos i l’abella era un animal molt respectat i volgut. Quan moria algun membre de la família, el que era cap de família anava als ruscos a donar el comunicat de la defunció i se’ls demanava a les abelles que treballessin molt per a fer moltes espelmes perquè el difunt necessitava llum per al nou camí. Una espelma havia d’estar encesa durant 2 anys dia i nit.
Zona de metates
El seu nom prové del náhuath “metlatl”, que significa “pedra de moldre”. És una peça de pedra, moltes vegades d’origen volcànic, que consta de dues parts: una és amb forma rectangular amb tres o quatre potes (encara que també hi ha alguns sense potes) i una altra amb forma cilíndrica, de corró, “metla pilli” (la mà).
S’utilitzava per a moldre aliments, cacau, cereals, blat de moro, llavors, etc. fins fins i tot per a moldre i preparar argila.
Zona de molins i morters
Des dels seus inicis, la xocolata s’ha pres begut i una mica espès. Per a espessir aquesta beguda es posava farina de blat o d’arròs. Aquest és un molí manual.
Zona torradors
Per a fer xocolata, el cacau sempre s’ha torrat. És un dels processos més importants per al desenvolupament d’una bona aroma i buqué. A Mèxic i en altres països d’Amèrica, torraven les faves de cacau sobre unes safates de fang, “comal”; en la seva part inferior hi havia una brasa de llenya per a escalfar.
Tant en aquest sistema, com en els que veureu a continuació, és necessari moure el cacau contínuament perquè no es cremi.
Zona obrador de xocolata de Ignazio Garmendia
La família Garmendia era oriünda de Abaltzisketa. Van començar a treballar amb la xocolata l’any 1880, amb un sistema artesà i manual. L’any 1920 ho van posar en marxa de manera elèctrica. Era un obrador modern i ben preparat per a aquella època.
L’elaboració començava amb un modern torrador, portat de Barcelona, en el qual, en la mateixa peça, es torrava el cacau i per un sistema intern, queia a la part inferior on s’agitava i es refredava amb aire. A continuació, aquest cacau passava a la descascarilladora elèctrica, que procedia a tallar i separar la pell. Una vegada aquests nibs de cacau quedaven nets de pell, passaven al molí, també elèctric, que molia el cacau i aquest, ja liquat entrava dins de la mescladora. En la mescladora elèctrica, que s’escalfava amb resistències, es barrejaven tots els ingredients: cacau, sucre, farina i canyella.
També
et pot interessar...
Horari
De Dimarts a Divendres
11:00 — 14:00 /
16:00 — 18:00
Dissabtes
10:00 — 14:00 /
16:00 — 18:00
Diumenges
10:00 — 14:00
Descobreix
Planificar
