La gran història que amaga la Part Vella de Tolosa
UnrecorregutpelmésinteressantdeTolosa
ElpatrimonimonumentaldeTolosa
Et proposem un recorregut per conèixer els punts més emblemàtics de la part vella de Tolosa i, d’aquesta manera, conèixer la història i l’evolució de la vil·la. Per saber-ne més i comprendre com i per què és així Tolosa, t’aconsellem que realitzis la visita guiada.
ArcdeCastella
És un dels últims vestigis de la Tolosa medieval. A l’edat mitjana, Tolosa era una illa rodejada pel riu Oria i el canal Erretengibel, ja desaparegut. L’illa estava emmurallada i tenia cinc accessos on es controlava el pas i les mercaderies. Aquesta era una de les portes més importants. Tolosa tenia una ubicació estratègica perquè era lloc de pas camí de França, Castella i Navarra.
Tinglado
Acull el mercat des de 1785, tot i que el mercat se celebra a Tolosa des del segle XIII. Es troba entre els dos camins més importants del segle XVIII: el Camí Reial de Castella i el que conduïa a Navarra pel pont que travessa el riu. El mercat era parada obligatòria per al bescanvi. Actualment el mercat de productes autòctons se celebra cada dissabte.
PontdeNavarra
Forma part de la vista emblemàtica de Tolosa. Ha garantit des de sempre el pas cap a Navarra. Es creu que ja era de pedra al segle XIII. Originalment tenia quatre vans però es va afegir un cinquè al segle XVIII. Té dos tallamars de carreuada al centre del curs del riu, i un de més petit cap a la vora esquerra. Els arcs són diferents entre ells i estan construïts amb pedra calcària grisa.
ConventdeSantaClara
Aquesta església del segle XVIII està unida al cenobi de les clarisses. És un temple barroc de proporcions precioses i planta de creu llatina. Es va utilitzar com a hospital militar, després que l’ocupessin les tropes franceses a la Guerra de la Convenció, la Guerra de la Independència i les guerres carlistes
Palaud'Idiakez
És un edifici d’estil barroc (segle XVII) que es troba a un dels solars més antics de la vil·la. La façana principal és de carreuada i la lateral és de maó. L’any 1794 hi va viure qui fou alcalde de Tolosa i escriptor de faules Felix M. de Samaniego y Zabala. Més tard, l’edifici es va convertir en un casino. I actualment és una societat gastronòmica dissenyada per Néstor Basterretxea: Casino de Tolosa
Ajuntament
Construït al segle XVII i d’estil barroc, te la planta baixa porticada i els balcons de ferro forjat. La va construir el mestre pedrer Juan de Arburola. Està unit mitjançant un petit pont al palau contigu, el Palau Aburuza. La Plaça Vella on es troben, centre de totes les festes populars, es va construir aprofitant 5 solars que van quedar arrasats a l’incendi de 1503.
ParròquiadeSantaMaria
Amb 1.630 m2 de superfície, és la segona església més gran de Guipúscoa. La seva construcció va trigar més 200 anys. Combina l’estil anomenat “gòtic basc” amb el renaixentista, el barroc i el neoclàssic. El conjunt de pilars el formen tres naus de la mateixa altura, cadascuna de les quals es troba rematada per una volta nervada. És possible visitar les voltes de l’església, amb una estructura de fusta original.
Palaud'Aramburu
Edifici del segle XVIII, exemple del barroc basc. La seva façana és simple, construïda en carreuada de coixinet, seguint els principis de simetria i centralitat del classicisme. L’escut és del legislador Miguel de Aramburu, qui va escriure el compendi dels fòrums de Guipúscoa el 1697. Avui dia es troben a la Biblioteca i l’Arxiu Municipal.
Molí
Es va construir al segle XIV després que Tolosa hagués rebut el privilegi reial de rehabilitar-lo dins de les muralles. Va pertànyer a l’ajuntament fins a finals del segle XIX. L’empresa Boinas Elósegi el va explotar per obtenir-ne energia durant un segle fins que, als anys 70, quan va cessar la seva activitat, el molí va tornar a pertànyer a l’ajuntament de Tolosa. Actualment, ja rehabilitat, és la biblioteca infantil.
Parcarqueològic
Tolosa va créixer al voltant d’un nucli històric on es troba el parc arqueològic format per la necròpolis medieval, la muralla que defensava l’antiga vil·la, la infraestructura hidràulica d’un molí que es remunta a l’any 1332 i les restes d’un gran palau renaixentista que Alonso de Idiakez va manar construir l’any 1530.
CasaLapaza
És un dels exemplars més importants de l’arquitectura basca. Casa de quatre plantes, amb les dues primeres construïdes amb murs de carreuada i la resta de la teuleria municipal. D’entramat de fusta. Volada de fusta tallada.
Palaud'Iturritza
Construït a finals del segle XVI sobre una planta medieval. Té tres plantes; la baixa és de carreuada i té caires angulars dobles. Va ser rehabilitat i la façana es va arrebossar deixant a la vista el maó fabricat a la teuleria municipal de Tolosa. Als dos costats del balcó hi ha el mateix escut d’armes, el del llicenciat Miguel de Mendiola i la seva dona Magdalena de Unanue. Des del 1612 fins al 1666, la comunitat de les monges clarisses es va allotjar a aquest palau.
PlaçaVerdura
Espai urbà d’interès singular construït el 1899 per l’arquitecte José Alejandro Múgica. Ocupa el lloc que des de l’edat mitjana va tenir funcions d’alfòndec i mercat. Combina l’ús del ferro i una coberta envidrada, i està rodejat pels arcs de la plaça. Aquí té lloc cada dissabte el mercat de verdures, plantes i flors.
TorredeAndia
És la casa pairal més significativa, però només hi queden restes de l’escut d’armes i dues gàrgoles (segle XV) de la façana. Es diu que aquí es va construir el primer edifici de Tolosa. Durant molts ants va ser sala de juntes de l’ajuntament i lloc de residència de Domenjon González de Andia (considerat rei de Guipúscoa).
Palaud'Atodo
És d’estil renaixentista; la façana és de carreuada i la protegeix una volada de fusta tallada. Té un escut d’armes artístic. Va ser el lloc de naixement de Fermín de Atodo: comte palatí, capità dels terços de Tolosa, i ambaixador de Felip II a Roma l’any 1558. El forat de la façana correspon a l’antiga bústia reial, on es dipositaven les cartes adreçades al rei.
PlaçaNova
Última plaça que es va formar al casc històric a principis del segle XVIII, al lloc denominat Iribaratzeta, on antany es trobaven els horts. A la mateixa plaça es va ubicar la casa consistorial, que actualment és un edifici anomenat Abastos. També va albergar el mercat. A aquesta plaça se celebraven tot tipus de celebracions i festes, incloent-hi les de caire taurí. Les pintures del quiosc són obra del pintor tolosà Iñaki Epelde.
PlaçaEuskalHerria
Plaça porticada neoclàssica del segle XIX que destaca per la seva amplitud i simetria: cadascun dels seus costats mesura 50 metres. El palau es fa notar per la gran varietat de materials emprats en la seva construcció i perquè només té dues plantes (els edificis del voltant tenen tres). A la presó d’aquest jutjat, el cantautor Jose Maria Iparragirre va compondre una famosa cançó dedicada a la seva mare: Nere amak baleki.
PalaudelaDiputació
Edifici construït seguint la línia de l’antiga muralla, perpendicular als carrers de la part vella. És d’estil neoclàssic isabelí, tot i que a la dècada dels 80 el van reformar completament per construir-hi una casa de cultura polivalent. Entre el 1844 i el 1854 va ser seu de la Diputació Foral de Guipúscoa, quan Tolosa era capital de Guipúscoa. L’escultura que emergeix a la meitat de la plaça del Triángulo és Atauts, una obra d’acer realitzada per l’escultor Jorge Oteiza.
EsglésiadeSantFrancesc
És una església construïda al segle XVI d’estil renaixentista. Té una façana senzilla i una sola nau, de volta de canó. A la cúpula té pintures de Pablo Uranga i un espectacular retaule renaixentista, acabat el 1615 per Ambrosio de Bengoetxea. Durant les guerres carlistes va ser caserna, hospital i magatzem. Allà on fa temps hi va haver els seus horts avui dia veiem el frontó Beotibar i l’Arxiu General de Guipúscoa.